Un dissabte salvadorenc

Comprar un “carro usado” es el nostre objectiu actual per arribar a dir: Ja estem instal·lats del tot! 

En una ciutat com San Salvador es bastant imprescindible tenir un cotxe per moure’s donat que tot està pensat per afavorir el cotxe i també donades les característiques del sistema de Transport Públic actual, el qual et recomanen que no utilitzis i menys si ets estranger.

Aquesta setmana passada vam començar a buscar cotxes de segona mà en els classificats dels diaris i a les pàgines web dels “autolotes". La primera sorpresa es veure que hi ha un gran mercat de cotxes de segona mà amb molt moviment de cotxes i entrades constants d’ofertes. La segona va ser observar que els cotxes no son tant econòmics com ens pensavem. Tothom valora els cotxes per marca i any de fabricació, casi no pregunten pels quilometratge i  el 90% són de gasolina.

Els mes valorats son els asiàtics, tot i que hi ha un gran mercat de cotxes “traidos” dels Estats Units, els quals anomenen “chocados” perquè han tingut accidents i han sigut reparats a l’aduana. 

Si es d’agència té mes valor perquè et donen més garanties i es segur que no ha sigut “chocado”. D’aquí també be l’opció de ”automáticos” o “estándares”. Directament ja et recomanen que no compris cap cotxe europeu perquè es difícil trobar recanvis, i a sobre també has de vigilar la procedència del cotxe i on ha estat “ensablado”, ja que un mateix model, si ha estat “ensablado” a Mèxic enlloc de Japó, doncs també perd valor. 

Altres aspectes a tenir en compte son el clima del país i la topografia de la ciutat, així com saber quines marques es desvaloritzen menys per poder vendre’l be d’aquí un parell d’anys. En resum, que casi necessitem un màster per comprar un cotxe.

Desprès de fer una selecció i una taula comparativa de diversos cotxes vam demanar opinió a gent local. Aquí va ser quant vam començar  a aprendre la mecànica de comprar-se un cotxe: 

• Que algun company local (per que no es noti el nostre accent estranger) truqui al propietari per preguntar els detalls, confirmar les dades de l’oferta i regatejar el preu.

• Concertar una cita en un lloc públic de la ciutat, principalment pàrquings de centres comercials, per veure el cotxe. 

• Trucar un mecànic de confiança recomanat per un local que t’acompanyi el dia de la cita i revisi el cotxe i a partir del que et digui el mecànic, decidir-te i/o començar a regatejar mes el preu.

• Comprovar, amb el número de “placa”, que el cotxe no té cap multa registrada ni cap impagament abans de comprar-lo i fer el canvi de nom.

I això es el que vam fer ahir al matí sense èxit..... pel que seguirem buscant i aprenent com negociar i regatejar. 

Per continuar el nostre dissabte, vam anar a passar el dia al centre comercial, com fa tot Salvadoreny, començant per un dinar al Food Court, on hi ha tota la oferta de cadenes de menjar ràpid i així tothom pot escollir de diferents llocs. 

Vam optar per un combo del famós Wenndy’s, el McDonald centroamericà., i per un Sushiitto amb unes empanadillas de frijoles de postres, del D’Elote. El ritual va continuar amb un cafè a l’Starbucks i unes compres abans de tornar cap a casa.

Ens va faltar el cine, el qual hem deixat per avui. 

Bon diumenge!