Escapada a México.
Doncs si, el Carlos i la Sandra ens van invitar a la seva “tercera”
celebració del seu particular tour mundial de bodes i ja que hi érem doncs varem
passar sis dies a México.
Els primers tres dies van estar dedicats exclusivament al casament,
realitzat a la Hacienda San Gabriel de la localitat de Tequesquitengo.
La nit abans un petit còctel de benvinguda i l’endemà al migdia la
cerimònia, el dinar (carregat de sabors mexicans), el ball i el “desmadre” de
la festa.
No va acabar massa tard però l’endemà al matí varem veure que a
l’habitació de l’hotel hi teníem barrets, màscares de “lucha libre”, un vel de
núvia i altres objectes que el mal de cap no ens deixava recordar d’on carai
els havíem tret.
Desprès d’esmorzar “chilaquiles verdes” i descansar un ratet a la
piscina vam posar rumb cap a México D.F per tal d’organitzar els tres dies
restants.
El primer dia a D.F el varem dedicar a visitar el Zócalo o Plaza de la
Constitución on hi ha ubicats la Catedral, el Palacio Nacional i mes allunyat el
Palacio de Bellas Artes.
Per dinar unes saboroses “enchiladas” i desprès a passejar pel Paseo de
la Reforma, una gran avinguda plena de gratacels, el Ángel de la Independencia,
el Congreso, restaurants i oficines.
El segon dia a D.F el varem començar amb unes bones “quesadillas” per
tal d’agafar forces, ja que ens vam dirigir cap a les Piràmides de Teotihuacan,
ubicades a 45 km
de la ciutat, tot i que abans vam fer una curta parada a la Basílica de Nuestra
Señora de Guadalupe, un enorme complex carregat de devots i de souvenirs
religiosos.
La primera visió de les Piràmides de Teotihuacan et deixa bocabadat i la
seva immensitat et fa adonar del poder que va tenir la cultura Maya. Els dos
punts essencials son les piràmides del Sol i de la Luna i entre elles un llarg
passeig denominat “la calzada de los muertos”.
Un cop vam tornar cap a D.F, vàrem córrer cap a l’estadi de l’Arena México
on allà ens esperaven els “boletos” per tal de poder accedir a la “lucha libre”.
Un espectacle altament recomanable, divertit i catàrtic i on t’acabes decantant
per un estil de lluita mes “rudo” o pel contrari un estil molt mes vistos i “técnico”.
Ah! I per sopar uns “tacos al pastor” tot veient com la selecció
Mexicana era salvada pels pèls gràcies als Estats Units.
Del tercer dia a D.F nomes podíem aprofitar el matí, ja que a la tarda s’enlairava
el nostre vol, així que varem decidir anar a visitar “La casa Azul”, la
casa-museu de Frida Kahlo i el seu marit Diego Rivera. Un passeig per la
intimitat i les habitacions d’aquesta peculiar i universal parella d’artistes.
Gràcies Carlos i Sandra per invitar-nos al vostre casament i així poder
descobrir nomes una mica aquest magnífic país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada