19 de març 2014

Ruinas Copán (Honduras) - Esquipulas (Guatemala)



Iniciar ruta amb cotxe des de San Salvador cap a Metapán buscant la frontera amb Guatemala (Anguiatú), sortir de El Salvador, mostrar el passaport; segell, entrar a Guatemala; segell. Continuar el camí fins a desviar-nos a Vado Hondo per cercar la frontera amb Honduras (El Florido), sortir de Guatemala; segell, entrar a Honduras; pagar i segell. Recorrer 10 km mes i arribar a el poble de Copán Ruinas.

Aquest es el trajecte, via terrestre, que tothom ha de fer si vol visitar les meravelloses Ruïnes Maies de Copán, Honduras. Aproximadament 5 hores de ruta que et permeten resseguir tronades carreteres i paisatges canviants de país a país.

El poble de Copán Ruinas, es un seguit de carrers quadriculats encarats la majoria al turisme; restaurants, hotels, bancs, cafeteries...etc.

Les ruïnes queden a 10 minuts a peu sortint del poble i es un gran complex on també s’hi troba el Museo de Escultura Maya, molt recomanable de visitar.

L’experiència de recórrer les ruïnes maies de Copán pas a pas és única. Poder encantar-te mirant la escalinata dels jeroglífics, imaginar-te el poblat maia en les diferents places i la zona del joc de la pilota, divisar les diferents estructures que conformaven les residencies de la elit maia, badar davant els fascinants dibuixos picats a les diferents esteles de pedra.........i que enmig de tanta al·lucinació maia et sobrevolin per sobre del teu cap un estol de guacamayas talment com si fossin unes flames vermelles travessant cel blau, es perquè se’t faci un nus a la gola inclús ara que ho escric.

Durant la nit i un cop sopats, vam aprofitar que era la “Feria Patronal en honor a San José” per observar amb ull clínic les relacions humanes entre innocents i masclistes que s’estableixen en un ball de festa major d’un petit poble rural com es Copán Ruinas.

L’endemà, tot desfent el camí i les fronteres que ja havíem enfilat el dia anterior, ens vam desviar per anar a veure la basílica de Esquipulas (Guatemala) i de passada dinar alguna cosa.
 
La veritat es que ens va copsar la gentada que hi havia al voltant de la basílica i fent cua per veure el Cristo Negro, una imatge molt venerada a tot Centreamèrica.


Una bona opció per desconnectar de la ciutat, visitar un dels destins imprescindibles de la regió i, sobretot, celebrar de forma molt especial el nostre primer aniversaris de bodes.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada