Doncs si, aprofitant les vacances de setmana santa hem fet un tomb per la veïna Guatemala.
Amb la motxilla carregada i amb una mica de son, varem agafar un bus (n’hi ha de varies classes i preus) que ens va portar fins a Ciudad de Guatemala. Desprès de fer nit en un hotel de la capital, en vam agafar un altre que ens va dur fins a Rio Dulce (6h de trajecte).
Rio Dulce es un poble de pescadors situat a la llera del llac Izabal. Al voltant del llac hi ha varis hotels i diversos punts d’interès turístic, com ara el Castillo de San Felipe. Aquest castell fou una fortificació espanyola per intentar parar els varis saquejos que perpetraven els vaixells pirates durant el S. XVII.
L’endemà, i mitjançant el transport privat, varem anar fins al Parc Nacional Tikal, on hi ha situades unes de les mes rellevants ruïnes maies d’Amèrica central.
El parc està situat al departament de Petén, el mes gran del país i es on hi ha tota la concentració de vestigis maies, essent el Tikal el mes gran jaciment arqueològic i el centre urbà mes important de la civilització maia.
Els varis camins del parc et van guiant i portant cap als diferents temples, palaus, la plaça central i les acròpolis. Una enorme ciutat maia enmig de la natura amb uns colossals temples que treuen les seves crestes de pedra per damunt de les copes dels arbres, arribant el mes alt de tots (temple IV) als 64 metres d’alçada.
L’hotel on estàvem hostatjats oferia el “tour del amanecer”, una caminada que s’inicia a les 4 de la matinada i en la que, envoltat pels sorolls nocturns de la natura, t’endinses al parc per veure sortir el sol des de dalt d’un dels temples; una experiència única i molt inspiradora.
Desprès varem acabar de recórrer el Tikal ja amb la llum del dia, deixant-nos fascinar per les formes i la seva immensitat, deixant volar la imaginació.
Mes tard vam tornar a agafar un transport privat altre cop cap a Rio Dulce per descansar i agafar energies per la segona part del viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada