Amb llanxa i remuntant el llac Izabal fins arribar a la costa del mar carib, vam fer cap a Livingston, una ciutat costera i amb un caràcter molt propi i diferent a la resta del país. Els seus accessos son únicament marítims i la seva gent, d’arrel africana, ha mantingut generació rere generació la seva pròpia llengua i cultura, la “garífuna”.
El primer dia i des del moll municipal, sortia una petita embarcació que ens va portar 30 milles mar endins fins a los
Cayos Sapodilla, un conjunt de petites illes envoltades per una barrera de
coral.
Allí vam practicar snorkel per
primera vegada. Un cop t’has acostumat a les ulleres i el tub, la sensació es
genial i poder-ho practicar en aquelles aigües tan cristal·lines un autèntic
plaer.
Sense nedar massa pots observar
de ben aprop les formacions de corals, els seus colors i els diferents peixos
passant per sota la teva panxa.
El següent dia, varem fer un altre tour, aquest cop mes relaxat. Primer de tot ens van portar fins a los 7 altares, una formació natural consistent en set basses d’aigua consecutives i que desemboquen al mar carib. La segona part del tour va ser la visita a playa blanca, una platja privada amb una arena blanquinosa.Això si, com que era divendres sant, la platja estava ben plena de gent.
Durant la nit, i desprès d’haver
sopat, vam enganxar de casualitat una processó al poble de Livingston.Tot i ser un acte clarament
cristià, el ritme de la música no era tan trist i angoixant i el format era una
mica mes casolà i desenfadat. Tota una sorpresa, la veritat.
L’endemà, cop de llanxa fins a
Puerto Barrios i un bus fins a Ciudad de Guatemala, passar la nit a la capital i el diumenge
altre cop bus fins a San Salvador.
Aquest ha sigut el nostre
passeig per una part de Guatemala. El país es molt mes gran i te d’altres
atractius que de ben segur visitarem properament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada